Say yes!

2010
Installation. Psychoactive drugs.
Dimensions variables.

Adoptant la inspiració de les Ars Memoriae (1), Freud va allotjar l'inconscient a la ciutat estratificada i sincrònica de Roma. En 1966 Lacan reprendria aquesta metàfora desplaçant-ho a una urbs del nou món, la moderna Baltimore (2). Per a tots dos autors ciutat i inconscient són idèntics, sent aquest últim el lloc que habitem. Partint de l'analogia de les ciutats mentals com a miralls distorsionats de la formació de la nostra mentalitat, Say yes! mostra una polis construïda amb fàrmacs psico-actius. Els medicaments que la constitueixen procedeixen de les farmacioles de familiars, amics i coneguts de l'artista. L'imperatiu en el seu títol significa a un temps que una afirmació individual o col·lectiva de la felicitat la quasi obligació de ser-ho en les societats del benestar; podent llegir-se així mateix tant com a al·lusió a una societat que administra fàrmacs als seus ciutadans disconformes com al consum de substàncies psicotrópiques en tant que pràctica d’agenciament col·lectiu.