Experiments de l’ànima. Quotidianitat i transcendència del ser

2011

Un element repetitiu: un nen de gel en situacions quotidianes o banals. Des de fa temps estic interessada en el punt de connexió o la frontera entre el quotidià i el transcendent que es dóna indissolublement unit a la nostra vida. L'atenció atenta a allò que vivim ens proporciona percepcions estètiques lúdiques o estranyes i reflexions trascendents dins la banalitat, la vulgaritat o la intrascendència. Al meu entendre el millor que l'art del segle XX ens va aportar va ser el permís per mirar i percebre d'una altra manera, més lliurement. Actuar corporalment és una de les meves obsessions enfront de la immobilitat del pensament solitari, units donen dinàmica de vida. Les accions en aquests experiments intenten conjuminar aquesta dicotomia per generar pensament actiu. Les accions es configuren com a situacions modestes i sense pretensió, relaxades, on els participants desenvolupen un comportament natural, amb moments de fluïdesa o d'interrupció que no afecten el continuum de la normalitat.

Experiments... és una presa de consciència dels límits de la vida dolenta. Aclaparats per l'angoixa del consum de mercaderies baladrejades com les més noves, les més eficients, les més belles, aquelles que tu desitges. Ens debatem en la insatisfacció profunda. Amb prou feines l'art és ja àmbit de llibertat. Reivindico la creació més enllà dels límits de l'art i de les imposicions de la tecnologia, per situar-me enmig de la realitat com a part d'ella. Reclamo el meravellós quotidià en els mitjans empleats, en la mirada, en els no llocs.

En aquest moment l'existència efímera dels nens de gel dels Experiments... s'enllaça amb un projecte en curs: Arvenses i ruderals; aquestes herbes que diuen dolentes, que s'obren pas en les voreres, murs, ruïnes i descampats a la ciutat que mastega les nostres vides, i així que bades la recuperen per a elles. A Experiments... cohabiten el quotidià, el proper, el subtil, l'entrevist en nimis i lluminosos claros del bosque.