Presentació
Polititzacions del malestar sorgeix de la voluntat d’aprofundir en altres maneres de gestionar el malestar des dels processos creatius configurant un itinerari articulat per diverses experiències artístiques que perfilen el malestar a partir de la seva dimensió política, col·lectiva, retornant a la societat el que invisibilitza.
Davant aquesta progressiva “alienació”, que s’articula des de les institucions hegemòniques, l’art es pot transformar en una via per cercar altres maneres de relacionar-se amb la inquietud, per assumir un rol actiu i responsable cap a la pròpia realitat. Aquests processos creatius per gestionar el malestar, treballats mitjançant una dimensió individual i col·lectiva, participativa i política, mostren com l’art pot esdevenir un instrument per canalitzar els conflictes. La relació entre el que és íntim i el que és públic, vinculat al principi «d’allò que és personal és polític» i a «l’ètica de la cura», connecta amb la creació «d’altres maneres» de gestionar i polititzar els malestars des de la creació, potenciant així un pensament crític.
En aquestes últimes dècades, dins el territori català, nombrosos creadors, curadors i investigadors, han aprofundit en la creació entesa com un instrument per a la mediació, la articulació social i també com a eina per a donar forma i enfocar diverses problemàtiques. El present arxiu digital recull projectes artístics que reflexionen sobre la gestió dels malestars i, alhora, aglutina les activitats desenvolupades dins del projecte Polititzacions del malestar. L’arxiu digital es concep com una base de dades -oberta a noves incorporacions d'autors i projectes- d’utilitat per a historiadors, artistes, investigadors i curadors.
Antecedents de l’arxiu web Polititzacions del malestar. Introducció al projecte Politizacions del malestar, 2017
Per Nora Ancarola, Daniel Gasol i Laia Manonelles Moner
La honestidad con lo real no se define por sus temas, por sus procesos,
ni por sus lugares, sino por la fuerza de su implicación y sus anhelos.(*1)
Griselda Pollock, en el seu treball Trauma y memoria cultural. Cultura y catástrofe en el siglo XX (*2), ja ens alertava dels perills dels treballs que reflexionen sobre els grans conflictes sense generar un espai on la transformació i la gestió del dolor sigui possible. És en aquest text, i en d’altres més recents,(*3) en què l’autora assenyala els artistes i els processos creatius com «exemplars» pel que fa a la possibilitat de generar símbols que permetin l’alliberament del significat i que generin un veritable camí cap a la transformació.
Polititzacions del malestar també està concebut com un projecte interdisciplinari que reflexiona sobre la gestió del desassossec a partir de diverses perspectives. En la societat actual el malestar es tracta, principalment, des de la psiquiatria i la psicologia conductista, que augmenten la medicalització dels neguits, de les preocupacions, i en propicien una gestió passiva. Davant d’aquesta progressiva alienació, que s’articula des de les institucions hegemòniques, trobem que a l’art hi ha una via efectiva per cercar altres maneres de relacionar-se amb la inquietud, per assumir un rol actiu i responsable cap a la pròpia realitat.
La consigna «alló que és personal és polític» de Carol Hanish —en les manifestacions feministes de Nova York dels anys seixanta— deriva en textos analítics com l’inspirador de Carol Gilligan (*4) en què «l’ètica de la cura» arriba als nostres dies a través de veus com la de Joan Tronto (*5) des de la visió antropològica, per això avui podem parlar d’una «estètica de la cura», desenvolupada des de la clara voluntat de gestionar «dolors» privats amb instruments que permetin, alhora, ser vehicle de transformació social.
El projecte Polititzacions del malestar s’articula en tres eixos que aprofundeixen en aquestes altres «maneres» de gestionar i polititzar el malestar des dels processos creatius:
- Debats i jornades, entenent-los com a instrument per construir una historiografia cultural al voltant dels temes que ens ocupen.
- Acompanyament de projectes artístics que hagin fet servir o es proposin fer servir la creació com a forma de canalitzar el malestar individual i sistèmic.
- Visibilització de les reflexions i dels projectes.
En aquesta primera etapa del projecte Polititzacions del malestar hem pogut comptar amb la complicitat de l’Arts Santa Mònica i el seu director, Jaume Reus, amb qui hem dissenyat un recorregut que ens ha permès fer incursions en els tres eixos del nostre ideari.
En primer lloc, els debats s’originen amb unes jornades obertes al públic, Polititzacions del malestar: procesos creatius i experiències compartides, on vam poder comptar amb la presència de dos curadors, Martí Peran —Indisposició general. Assaig sobre la fatiga— i Anna Manubens —Visceral Blue—, la perspectiva de dos col·lectius, Espai en Blanc i BAR project, i el marc filosòfic d’Amador Fernández-Savater.
En segon lloc, el procés d’acompanyament dels projectes de Virginia García del Pino, Rufino Mesa i el col·lectiu Enmedio ha estat, per a nosaltres, un privilegi i un espai de coneixements compartits. Pel que fa al nostre interès per donar visibilitat als projectes en el marc del debat, agraïm la col·laboració de Raig Verd Editorial, i en especial a Laura Huerga, per la cuidada publicació d’aquests textos, en què es pretén mostrar un principi de l’estat de la qüestió dels artistes i col·lectius que treballen en la gestió del malestar, dins del marc territorial català.
La mostra expositiva a la Sala Max Cahner de l’Arts Santa Mònica es desenvolupà entre els mesos d’octubre i desembre del 2017, amb les aportacions dels projectes de Francesc Abad, Nora Ancarola i Marga Ximenez, Pep Dardanyà, Domènec, Núria Güell, Josep-Maria Martín, Pilar Millán, Matilde Obradors, Carlos Pina, María Ruido i Eulàlia Valldosera. Un primer diàleg entre projectes artístics en què, al nostre entendre, es proposa una gestió del malestar polititzada.
Finalment ens agradaria assenyalar i agrair la col·laboració d’altres institucions que han fet possible el desenvolupament i l’expansió del projecte Polititzacions del malestar: Bòlit de Girona i la seva directora, Carme Sais, que ha facilitat l’ampliació del projecte de Virginia García del Pino, El que canta su mal espanta; la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a través d’Albert Macaya, que va acollir l’obra Familia de Rufino Mesa; i el Centre d’Art Maristany de Sant Cugat, perquè, a través d’Andreu Dengra i Joana Roda, hem pogut ampliar el taller del col·lectiu Enmedio i és possible que l’exposició de Marga Ximenez Heterónimos: una intersección de procesos pugui obrir un espai de debat dins del marc de Polititzacions del malestar.
En un apartat especial, també volem agrair la col·laboració de Can Manyé, espai d’art i creació d’Alella, la directora de la qual, Mercè Pomer, va acollir l’exposició Optimització combinatòria d’Ulla Blanca Lima i Nora Ancarola, un projecte artístic creat des d’un espai educatiu i la seva prolongació a l’Institut Alella, on Xavier Sert i Leticia Rodríguez feren un projecte de mediació artística. També volem donar les gràcies a la Universitat de Barcelona, al grup d’investigació Art, arquitectura i societat digital.
