Mi caaasa

2017
Escultura pública / FotografÍa / Vídeo

Amb la intenció de transformar el Barri Xino que avui coneixem com el Raval, es van enderrocar uns 4.200 habitatges. Si calculem que a cadascun hi vivien una mitjana de 2,3 persones, i que el nombre de nous habitatges construïts a posteriori no va superar els 1.574, obtenim com a resultat que prop de 3.393 persones es van veure forçades a abandonar el barri.

Aquest procés de destrucció no s’ha deixat de repetir en pràcticament tots els barris de la ciutat de Barcelona. S’anomena gentrificació, un procés de desplaçament social en què els mercats imposen el valor dels diners per sobre del valor d’ús dels qui habiten els territoris. La gentrificació respon sempre a un mateix modus operandi. Primer destrueix un territori, el degrada, el deixa morir, per, tot seguit, ressuscitar-lo sota una nova aparença. En aquest procés, les persones que no s’adapten econòmicament a la nova configuració cauen, desapareixen. Aquesta resurrecció espacial és possible gràcies, en part, al paper de l’art públic, tant pacificant la zona destruïda com revalorant-la. En els processos de gentrificació, les obres artístiques actuen com un nou rei Mides, convertint en or tot el sòl que toquen.

Aquest projecte d’escultura pública proposat pel col·lectiu Enmedio per al barri de Drassanes persegueix revertir aquesta manera d’actuar. En lloc d’actuar a favor de la gentrificació, aquest monument ho fa en la direcció oposada. El seu objectiu és servir d’homenatge a tots els caiguts durant la guerra urbanística que es lliura en aquesta ciutat i denunciar els casos de violència immobiliària que es segueixin donant. Mi Caaasa és un lloc per al record i una advertència perquè aquesta guerra no torni a passar mai.

Projecte produït per Arts Santa Mònica en el marc de Polititzacions del malestar.

Recorregut del projecte. On es troba l’obra?

Mi caaasa