Projecte educatiu
Taller Gestió del malestar
Taller projectat per Letícia Rodríguez i conduït per Xavi Sert.
Enregistrament a càrrec d’Ulla Blanca Lima.
6, 10 i 11 d’octubre del 2017.
Alumnes de l’optativa Visual i Plàstica de l’Institut d’Alella.
Amb la col·laboració de la professora Montse Agustí.
Durant tres dies un grup de gairebé 30 alumnes de l'Institut d'Alella ha participat en un taller d’art per treballar, conjuntament, el concepte de malestar des del seu punt de vista personal.
La recerca del concepte, el seu significat i la visió de cadascú davant del que han considerat que són els seus malestars, ha esdevingut la base per desenvolupar i canalitzar un projecte mitjançant la pràctica artística des de diferents disciplines: pintura, collage i assemblatge.
A partir d’aquestes experiències s’han generat unes dinàmiques que en si mateixes són la nostra aportació per gestionar el malestar des de la creació artística, per acostar-nos breument al treball que suposa encarar un conflicte per intentar resoldre’l. Sabem que aquesta no és una tasca que es pugui resoldre en tres dies, però el nostre intent vol transmetre que allò que es vol transformar no ens ha de fer por i que l’art i els processos artístics són una eina eficaç per remoure consciències.
Durant el trajecte d’aquesta experiència hem fet parada en exercicis artístics prenent com a referents el mite de la cavernade Plató, amb la idea de la revolució individual per a la transformació global, així com el fluctuar existencial postulat per Zygmunt Bauman a La Modernitat Líquida, visionant la reveladora peça de vídeo La Feria de las Flores de Núria Güell -artista inclosa a l’exposició Polititzacions del Malestar- o apropant-nos a l’univers màgic de Judith Scott, una artista reclosa i lliure com poques.
La ceguera de l’artista, per exemple, s’ha plasmat al llenç mural pintant amb els ulls tapats, amb el guiatge i suport entre companys per poder expressar gràficament les sensacions de malestar escollides. També s’ha realitzat un mural espontani on es representa, en dibuixos simples plens de sinceritat, el que per als alumnes és el seu malestar, la seva molèstia, les seves inquietuds o preocupacions, demanant a un altre company que hi intervingui amb posterioritat per tal d’arreglar el mal rotllo, el desassossec, afegint-hi la solució gràfica que consideri millor.
El resultat és una empremta col·lectiva, visceral i potent, d’un grup de joves com qualsevol grup de joves de qualsevol altre indret.