Optimització combinatòria

2016 - 2017
Projecte col·laboratiu.

En el llenguatge col·loquial, optimitzar significa poc més que millorar; no obstant això, en el context científic l'optimització és el procés de tractar de trobar la millor solució possible per a un determinat problema... L'optimització combinatòria és la utilització de molts recursos combinats per aconseguir una major eficàcia.

L'any 2006, Nora i Ulla es coneixen en el cicle formatiu d'Arts aplicades al Mur en Llotja, la primera com a docent i la segona com a alumna.

Després de 5 anys, Ulla amb una malaltia crònica, va poder acabar amb eficiència els seus estudis amb un projecte final excel·lent que Nora va tutoritzar.

Han passat uns anys i de tant en tant, Nora i Ulla, ens trobem a vegades per parlar de la seva feina com artistes i també per comentar les seves estratègies per fer front als seus límits.

L'any 2016 realitzen un projecte per fer visible una part del treball que va resultar d'aquells anys d'estudi i algunes obres de l'inici d'un futur recorregut de treball en comú en una exposició per a la Xina A.R.T.

Ara, per a l’exposició de Can Manyé, s’han proposat ampliar el projecte amb noves peces realitzades aquest últim any, i a més, es podrà veure una mostra del resultat d’un treball pedagògic realitzat en l’institut d’Alella a càrrec de Xavi Sert i Letícia Rodríguez.

”El ritual artístico entendido como ejercicio terapéutico y subversivo parte de la determinación de ciertos creadores que funden la experiencia vital con la artística. Pero ¿en quésentido hay que entender la acción como ejercicio terapeútico y subversivo? En un primer momento, la acción responde a la necesidad de rumiar, digerir y expresar el malestar, y, en un segundo momento, esta dimensión individual deviene colectiva, cuando los creadores canalizan en sus obras el malestar social con la voluntad de incidir en el marco social. ¿Cómo? Devolviendo el malestar a la sociedad y evidenciando que éste no es exclusivo de un solo individuo.

Los pensadores y los artistas desafían a un sistema homogéneo al infiltrar interrogantes y otros modos de actuar alternativos. Aquí aparece la dimensión ética de la creación, relacionándola con la capacidad de comprometerse, de compartir, de crear, de tomar la iniciativa. Y precisamente la capacidad de pasar a la acción es necesaria en un mundo re-activo, en el cual los ciudadanos re-accionan a los estímulos pero les resulta extremadamente difícil, generar, esforzarse para construir sus propias alternativas. Pues es esencial remarcar esta estrecha relación entre la creación y la vida, entre práctica y teoría, subrayando la importancia del proceso, del compromiso..." (*1)