Ferrer, Esther

Relats per a deconstruir la violència masclista des de la Història de l'art

Esther Ferrer

109 cadires plegables, taula i maniquí, mesures variables, 2016. Imatge: web artista.
109 sillas, mesa y maniquí

2016

Esther Ferrer

Neix a Donostia/Sant Sebastià el 1937. Es llicencia en Ciències Socials, Magisteri i Periodisme i estudia Art a París, on viu i treballa des de 1973. A inicis dels 60 crea, junt a Jose Antonio Sistiaga,  a Donostia, un taller de lliure expressió seguint la pedagogia de Jorge Oteiza. El 1967 realitza la seva primera acció, en el context del grup Zaj, del qual forma part fins el 1996. Des d’aquest moment, la performance –llavors, “art del cos”– esdevé el mitjà articulador de la seva pràctica, que combina amb fotografies, instal·lacions, composicions sonores, dibuixos, quadres, esquemes o obres radiofòniques. Com a performer participa en festivals a Europa, Amèrica i Àsia. Compta amb obres a importants museus nacionals i internacionals. El reconeixement artístic a Espanya li arriba el 1996, amb la primera individual, i el governamental el 1999 amb la co-representació d’Espanya a la Biennal de Venècia. El 2008 és Premi Nacional d'Arts Plàstiques i el 2014, Premi Velázquez d’Arts Plàstiques. La seva pràctica avorta la ficcionalitat, apel·la a l’intel·lecte i a la reflexió crítica, a través d’accions i objectes quotidians que desvetllen veritats sobre l’espai, el temps i la presència.

Web oficial Esther Ferrer

Recorregut del projecte. On es troba l’obra?
Es tracta d’una instal·lació efímera, realitzada a propòsit de l’exposició Entre líneas y coses, comissariada per Margarita Aizpuru, a la Sala A del CEART, Centro de Arte Tomás y Valiente de Fuenlabrada, del 4 de febrer al 17 d’abril de 2016.

La instal·lació s’ha tornat a presentar, adaptada, a Buenos Aires.

En la pàgina web de l’artista figura amb el títol de Feminicides.