Quien canta su mal espanta

2017
Projecte col·laboratiu.

En col·laboració amb Elsa de Alfonso, Don Simón i Telefunken, Mariona Aupí i els ciutadans de Girona.

Hi va haver un savi que durant molts anys va estudiar la manifestació del sentiment en l’home i es va atrevir a afirmar que l’origen de la parla rau en la cançó. Segons ell, el cant sorgeix de la necessitat d’agradar i d’omplir el buit de l’ànima.

Per què? En aquest temps de malestar generalitzat en què ens definim i comuniquem a través de les pantalles, hauríem de connectar novament amb el món. La política ha degenerat i ha deixat de tenir sentit i, moltes vegades, l’art, també. És per això que he volgut fer una obra col·laborativa, que no sigui una representació d’un discurs, sinó que, encara que sigui per un instant, ajudi a reconnectar-nos. Les mares canten als seus fills perquè no tinguin por, i d’alguna manera tenim el cant com una cosa que ens protegeix de la foscor del món.

On i com? La proposta pretenia, a més, reivindicar un espai en desús, la capella de Santa Llúcia, una capella romànica a la ciutat de Girona. Durant una setmana vaig convidar els habitants de la ciutat a cantar en aquest espai. Vaig instal·lar un equip de so professional amb dos micròfons enfrontats i connectats alhora. En un micròfon havien de cantar la cançó que els posés alegres o els portés bons records i, a l’altre, la cançó que els posés més melancòlics o tristos.

Mitjançant uns dispositius electrònics, l’artista musical Elsa de Alfonso va crear uns presets amb què els usuaris podien experimentar diversos timbres i escales a cadascun dels micròfons, de manera que cada cantant/participant podia crear la seva pròpia obra/cançó/intervenció en aquest plantejament col·laboratiu.

Per donar a conèixer el lloc i el projecte vam fer un concert a mb dos grups de música a tall d’exemple del que passaria durant la setmana. En el micròfon melancòlic va cantar Mariona Aupí i en el micròfon alegre va cantar Don Simón i Telefunken. I com diu Josep Maria Esquirol, filòsof que admiro, «viure és sentir la vida i això és un miracle».

Projecte coproduït per Arts Santa Mònica i Bòlit en el marc de Polititzacions del malestar.