(Vestir-nos elegants per cruspir cadàvers)
2013
Performance enregistrada en vídeo
Format: HD
Durada: 4’
En el patiment infantil, es materialitza la voracitat de menjar sardines crues robades de la nevera. "Ets una salvatge!”, em deia la mare. Fa sis anys sorgeix la necessitat de recrear aquest acte infantil menjant-me les sardines crues en diferents llocs, com a gestió del malestar. A manera de full d'agitació.
L'acte de menjar les sardines crues senceres amb les vísceres, estableix connexions amb diversos aspectes:
Fer un acte combatiu inspirat en l'etapa infantil i la seva creativa forma de gestionar el malestar. Reflexionar sobre com d’amenaçada està la seguretat alimentària del món (la patent de llavors, la fam, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació del mar). Recuperar la nostra part salvatge i la nostra necessitat de formar part de la natura.
Menjar un animal que es relaciona amb el que és pagà. Recordo aquell dia de l'any, en què anàvem amb l'escola a enterrar la sardina, cerimònia que posa fi al carnaval perquè sorgeixi una nova societat transformada.
I finalment, em remet a un fet que acceptem des de sempre amb tota naturalitat al món que hem anomenat civilitzat: Ens vestim de vint-i-un botons i ens asseiem entorn d'una taula per menjar cadàvers. Hi convivim quotidianament, els cuidem, els refrigerem...
La pregunta més recurrent en relació a la performance ha estat: “Per què vas tan mudada per cruspir-te les sardines crues?”. Jo somric i responc: "Ho portem fent des de fa molt temps, vestir-nos elegants per menjar cadàvers".
Agraïments:
Espacio Guía. Manena Juan. Clara Maseda. Fernando Maseda. Media Quiosc / Arts Santa Mònica. Maria de Marias. Andrew Colquhoun. Livemedia. Nicolás Stoppa. Ricard Cambra. Pitu Gómez. Galeria Dieu. Universidad de Bangor. Eva Bru. Cadaqués. Matilde Barba.
Recorregut del projecte. On es troba l’obra?
La idea inicial era menjar les sardines en diferents cementiris europeus convidant a un artista en cada lloc, però els projectes tenen vida pròpia i experimenten mutacions inesperades.
La performance “Menjar sardines crues” s'ha fet:
- Sota un pont d'autopista a Las Palmas de Gran Canaria (Exposada a Arts Santa Mònica/ Polititzacions del Malestar). 2013 / 2017.
- A la vora del mar al País de Galles, Regne Unit, convidada per la Universitat de Bangor. Máster: Culture and the Body. Curator: Eva Bru. 2016.
- A les roques del Cap de Creus (Intervenció en el paisatge. Exposició a la Galería Dieu. Fons de la galeria). 2015.
- Al Cementiri de Cadaqués, Girona (Performance enregistrada per el Documental “Lost in Cadaqués” de Nicolas Stoppa). 2013.
- Media Quiosc de l’Arts Santa Mònica. Barcelona (L’obra forma part de l’arxiu de Livemedia). 2012.
L’obra es troba documentada als Informes del E-Repositori de la UPF.
