Afric-a (fem., sing.)

2008 - 2010
Mali-Catalunya

Un tabú, una associació lliure de dones immigrants africanes a la costa barcelonina, un mite animista. Elles lluiten contra la mutilació genital femenina. Coneixen Pilar Millán el 2008 després de la seva estada a Mali (on ella comença aquest projecte, que s’articula sobre la interpretació dels elements primigenis —aigua, terra i foc (*1)— i en la formalització del vas com a símbol de la dona). Millán vol incorporar al seu projecte aquesta lluita.

Però calia cercar un nexe entre ells, i va aparèixer en el mite del termiter: "La Terra, femenina, està estirada. El seu sexe és un formiguer. El déu de l’Aigua se li acosta per crear la raça humana. Ella s’excita elevant el seu clítoris-termiter, li impedeix el pas i li mostra la seva masculinitat. El termiter ha de ser escindit perquè la Terra, novament femenina, pugui engendrar (*2).

I amb l’aigua o semen diví es van modelar els éssers. El termiter està fet de fang: aigua i terra. I cuit al sol: el foc. Els tres elements del projecte. Es va decidir llavors fer un termiter de fang de gran format entre les dones de l’associació AMAM i Pilar Millán. I després, revivint les seves pròpies històries, fragmentar-ho com a ritual de curació.

Però calia construir amb aquests fragments una instal·lació dins de l’entramat conceptual del projecte. I un símbol universal, un símbol de dona. L'atuell. Així, aquest discurs es materialitza en peces que parteixen de la pintura, videoinstal·lació, sèries de fotografia i la instal·lació final Le Canari 2009. Ha format part de dues exposicions individuals el 2009 i 2010 i com a documentació en aquest arxiu col·lectiu el 2017.

Extracte resumit del mite dogon del termiter a partir de la documentació de Marcel Griaule recollida al seu llibre Dios de Agua (Barcelona: Editorial Altafulla, 2000).