Relats per a deconstruir la violència masclista des de la Història de l'art
El-antirracismo-que-no-debe-ser-nombrado
2019
El-antirracismo-que-no-debe-ser-nombrado és un vídeo-poema de Cristina Zhang Yu que neix com una resposta íntima i política a una trobada institucional on es debatia la necessitat de parlar de l’antiracisme en projectes interculturals. Considerada per algunes veus com una paraula “radical” o “violenta”, l’autora converteix aquest silenci imposat en un acte poètic de contestació.
Amb la subtilesa del llenguatge i la força del spoken word, el vídeo interpel·la directament la por a la incomoditat que genera anomenar el racisme. A l’última part, l’obra estableix un paral·lelisme amb l’antimasclisme i la lluita feminista, posant en evidència la normalització d’algunes resistències i la negació sistèmica d’altres.
Aquest poema audiovisual és un exercici de memòria, veu i denúncia. Un gest creatiu que s’atreveix a dir allò que no es va dir.
El-antirracismo-que-no-debe-ser-nombrado
Un discurso afectuoso
para hacerte encajar.
Que te haga pensar,
que te haga conocer,
pero en positivo y en lo colorido.
Suavizar, pulir, limar.
Un discurso para que no te afecte,
no te irrite y menos,
que te haga cuestionar.
Que te sitúe en una posición social
para que así, bien paternalista,
puedas salvarme de mi lugar.
Suavizar, pulir limar.
Un discurso para que tú
me quieras escuchar.
Porque si me nombro antirracista,
soy yo la radical.
Soy una anti,
contra toda norma, paz
y armonía social.
Chillo, me enrabio.
No escucho,
y menos,
quiero dialogar.
啊,天啊! a, tiān a! Ay, ¡cielos!
真是不可思议 zhēnshi bùkěsīyì no me lo puedo creer
En esta sociedad
el antirracismo es algo suavizar.
Mientras, el antimachismo
es algo que ni se puede cuestionar.
Una es innombrable,
y la otra es norma social.
Una es exagerada y la otra, se ve,
que ya no lo será jamás.